Alexander Porfirevych Borodin, va nàixer a San Petesbourg el 12 de novembre de 1833. Va rebre una solida formació científica i musical. Abans de complir 30 anys ja era professor de Química a l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de San Petersburg.

Fou un actiu investigador que va publicar més de 40 treballs de química orgànica. Va ser el primer en sintetitzar un compost orgànic fluorat, que va obrir el camí a l'obtenció dels polímers fluorats que s'utilitzen avui (tefló).

Viatjà a Franca, Alemanya i Italià i va assistir, amb Mendeleiev, al primer congrés de Química de setembre de 1860 celebrat a Karlsruhe, on Canizzaro va fer palesa la importància de la hipòtesi d'Avogadro.

Ja era un químic consagrat quan va rebre lliçons de composició de Balakirev, músic destacat de l'època. Les seves obres més conegudes són el poema simfònic En les estepes de l'Àsia Central i la opera El Príncep Igor. Aquesta obra la començà l'any 1869, el mateix any que el seu col·lega Mendeleiev va donar a conèixer la primera versió de la seva taula periòdica dels elements.

Va formar part de l'anomenat "grup dels cinc" juntament amb Musorgsky, Rimsky-Korsakov, Cui i el propi Balakirev, i tots plegats van contribuir a la creació d'una escola de música russa. Va morir l'any 1887 sense poder acabar El Príncep Igor, potser massa ocupat per la seva feina de químic.

Aquí pots escoltar un petit fragment de les danses polovtisianes de "El príncep Igor", escrit per un químic durant el seu temps lliure. L'òpera relata la invasió del sud de Rússia i la captura del Príncep Igor i el seu fill pels polovtsians, el cap dels quals entretén els seus presoners amb les danses representades pels seus esclaus i que dona un ambient de misteri al segon acte de la obra.